viernes, 5 de junio de 2009

El meu cor

...Jo tenia un preciós, però clar, l'hi deixava sempre a un noi que de vegades jugava amb ell i m'ho trencava un poc. Clar, que la culpa era meva per deixar-se'l...

Vaig anar a una botiga a veure si m'ho podien arreglar i em va dir la dependenta que si que ho feien, però que trigaven bastant i mai quedava igual del tot...que sempre s'anava a notar aquesta marqui per on es va trencar, encara que també em va dir que si ho veia des de lluny es notaria molt poc.

Jo estava disposada a pagar el que anés perquè m'ho deixessin igual que abans, quan com en secret, la noia que m'atenia em va dir que tenien un model que no sol·licitava molta gent però que era bastant més resistent que el meu, ja que era de pedra.

M'ho he estat pensant perquè clar, un de pedra no és tan bonic, però veient els avantatges que té, m'ho duc!! Record que l'única cosa que em va dir la noia era que havia d'anar amb compte d'acostar-lo a la calor, perquè podia reblandecerse, i que amb aquest ja no es podia jugar (per molt que algú volgués).

Des que ho tinc, estic bastant acontenta amb el de pedra, aguanta bé els cops i no em dóna cap tipus de problemes, encara que jo, si de cas, ho mantinc allunyat del foc, no vagi a ser que l'embullem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

 
;